Presentació

El projecte coordinat Franquisme, nació i gènere en perspectiva transnacional (FRANGETRANS), finançat pel Ministeri espanyol de Ciència, Innovació i Universitats i l’Agència Espanyola d’Investigació, parteix dels resultats d’un conjunt de projectes desenvolupats amb anterioritat a la Universitat de València, vinculats a la qüestió de la nació i el nacionalisme a l’Espanya contemporània. Aquests projectes ens van permetre constatar la utilitat de l’enfocament de les cultures polítiques, així com de la necessitat de continuar aprofundint les perspectives transnacional i de gènere com a claus per explicar les dretes i els seus projectes de nació.

A FRANGETRANS centrem les nostres anàlisis, específicament, a la dictadura franquista, un fenomen central per a la història contemporània d’Espanya i un objecte d’estudi especialment adequat per a l’aplicació de les perspectives esmentades. En primer lloc, es tracta d’una dictadura que, des del principi, va situar la nació al centre del seu llarg projecte polític, ja que les concepcions desenvolupades sobre la nació van constituir un aspecte plenament nuclear a la dictadura, que permet comprendre-la de manera ampla. En segon lloc, el franquisme es va recolzar en la preeminència de les dues grans cultures polítiques del nacionalisme antiliberal de dretes: el nacionalisme reaccionari i el feixisme; la qual cosa recomana utilitzar l’enfocament de les cultures polítiques. Finalment, és una dictadura que cal abordar des d’una perspectiva transnacional, atès que el franquisme no es pot estudiar sense tenir en compte el context de l’Europa d’entreguerres ni el món posterior al 1945, així com tampoc sense el conjunt de transferències que s’hi esdevingueren. No debades, les cultures polítiques que van convergir en el franquisme van ser marcadament transnacionals.

Així mateix, FRANGETRANS col·loca el gènere en primer pla, tot considerant que es tracta d’una categoria transversal que afecta la concepció i la construcció de la nació franquista en conjunt. Si totes les idees de nació són concebudes, desenvolupades i representades en termes generitzats, es fa imprescindible aprofundir en aquest enfocament per a una comprensió adequada de les concepcions nacionals desenvolupades en el si de la dictadura franquista.

FRANGETRANS parteix de la necessitat de plantejar la bidireccionalitat de les dinàmiques transnacionals de la dictadura franquista. En aquest sentit, analitzem d’una manera més completa la seua dimensió transnacional, i comprenem que el franquisme no va ser un mer dipositari d’influències externes, sinó que va interactuar al llarg del temps amb diferents moviments i règims contemporanis. Per això, més enllà d’analitzar-la atenent el seu eventual encaix en models predefinits, la dictadura també s’ha d’analitzar com una experiència central en la construcció mateixa dels models o perspectives generals. Per a aquesta anàlisi parem especial atenció a les dictadures i a les diferents cultures polítiques en l’àmbit llatinoamericà.

Finalment, cal remarcar també l’aposta de FRANGETRANS per ampliar el necessari diàleg interdisciplinari, tot fent palès que l’intercanvi de perspectives i eines analítiques i interpretatives que s’estableix entre la historiografia i les ciències socials permet comprendre d’una manera més rica i complexa la centralitat que va tenir la nació dins de la dictadura franquista.