Subprojecte 2

El Subprojecte 2, Gènere i nació franquista. Perspectives transnacionals i interseccionals (PID2022-141082NB-C22), encapçalat per Zira Box i Toni Morant, té com a objectiu principal estudiar la nació franquista des del prisma analític del gènere. Amb aquesta finalitat, partim del treball compartit amb l’SP1, centrat específicament en la dimensió política i transnacional del franquisme a partir de la centralitat que hi va tenir la nació.

Hi compartim un interès central en la nació de la dictadura, així com marcs analítics (en concret, l’enfocament de les cultures polítiques) i metodologies, però ens distingim en la nostra èmfasi analítica en el gènere. Així, a l’SP2 enriquim la comprensió transnacional del franquisme des d’una innovadora interpretació a través del gènere. La nostra hipòtesi principal de partida és que el gènere no va ser un aspecte més dins dels nacionalismes franquistes, relatiu, bàsicament, a conformar les identitats dels subjectes nacionals, sinó que constitueix una categoria d’anàlisi central, que va afectar de manera transversal el bastiment de la nació franquista en el seu conjunt. En conseqüència, abordem com les idees de nació van estar travessades per connotacions pròpies de la masculinitat, de la virilitat i de la feminitat, tot preguntant-nos pels efectes que això va tindre i per la manera com aquesta generització es va fer palesa. El que ens interessa és proposar una interpretació de la nació franquista, dels discursos, les representacions, les pràctiques, les identitats i les polítiques nacionalistes desenvolupades per la dictadura, a partir de la seua implícita condició generitzada.

Per això, l’SP2 parteix d’un acostament marcadament interdisciplinar a la noció de gènere, amb la finalitat d’entendre’l com una categoria clau que, en última instància, té a veure amb la manera com es generen les cosmovisions i les construccions de sentit amb què s’articula el poder. La seua cruïlla amb la idea de nació s’estableix des de la convicció que totes dues estan interrelacionades i que, si el principi nacional va funcionar com un nucli essencial en l’organització del franquisme, estudiar-lo a través del gènere, així entès, pot donar llum nova al que entenem com a nació franquista.

Finalment, l’SP2 incideix en considerar el gènere com una categoria analítica que cal comprendre de forma interseccional. Per això, explorem la forma en què els significats culturals sobre la diferència sexual s’imbriquen amb altres categories igualment transversals, especialment amb la classe social (important, però sovint invisibilitzada en l’entesa d’algunes idees fonamentals del nacionalisme franquista) i la raça, atès que analitzem la dictadura franquista des d’una perspectiva transnacional tot tenint en compte les múltiples connexions (també les simbòliques) amb els seus contextos polítics.